Encara no sé que és el que fa que els polvos que sorgeixen a mitja nit,
entre mig del son, tinguin una màgia especial. Serà la improvització del
moment; serà que és durant el son nocturn que tenim una certa activitat sexual
inconscient i que de volta li donem sortida sense cap més condicionant; serà
potser que com que no venim de cap record imminent que ocupi la nostra ment, la
concentració és més efectiva i no hi ha cap motiu de distracció. No ho sé, però
sigui com sigui, despertar-se a mitja nit, acostar-se a la parella i trobar-la
receptiva, sempre desemboca en una voràgine d’èxtasi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada