Passió desfermada

Dia de tensió provocada pel desig. Des de bon matí que sentíem la necessitat de buidar-nos l’un a l’altre. No podíem ni volíem apagar l’incendi que dúiem dins. Al llarg del dia, sovint han sonat els telèfons, el teu, el meu, era l’altre, no paràvem de recordar-nos com anàvem de calents i les ganes d’arribar a casa per amainar la tempesta de foc que ens envaïa. Passaven les hores i la temperatura interior pujava, estàvem delerosos de passió. Per fi ens podem desprendre de les obligacions i podem trobar-nos. Qui diu que la tendresa es premissa en el sexe?. Avui no hi ha preliminars que valguin. Ens trobem, anem cremats, estem a la desesperada, sense temps per despullar-nos ens besem, ens llepem, ens mengem i ens follem insaciablement, no hi ha fre.

Encabat ja vindrà la dutxa.

Nota: Mentre escrivia aquesta entrada sentia la veïna del pis del costat com gemegava mentre es masturbava. Ho devia passar bé per que els gemecs es feien notar. Ha repetit fins a tres vegades. No sé si aquesta nit m’estalviaré de sentir com folla amb el seu marit. Més tard, una amiga em truca i trenca la conversa dient-me que va molt calenta i que se’n va a fer un polvet amb la seva parella. Comprendreu que després de visionar el vídeo per penjar-lo, escriure el text de presentació, sentir els gemecs de la veïna i l’anunci del polvo de l’amiga, ja estic com una moto, tot esperant que arribi la nit per seguir pas a pas les imatges del vídeo. Potser, fins i tot, avui follaré acompanyat del murmuri del polvo dels veïns.