Vacances 3.- Els Conys Saborosos. Valerià Pujol.

L’octubre passat, Cossetània Edicions va reeditar Els Conys Saborosos, de Valerià Pujol (Premià de Dalt, 1952 – 1992), per inaugurar la col·lecció de literatura eròtica “De Pèl a Pèl”, editat inicialment per l’editorial Empúries l’any 1986.

Rafael Vallbona, en el pròleg de l’edició de Cossetània, recorda que el llibre va sacsejar un part de la crítica, que va silenciar-lo, “resposta habitual que solia donar llavors la cultura catalana a les experiències que la renovaven sacsejant alguns dels seus mites i qüestionant alguns dels seus fonaments ètics i estètica”.

Per tal de que gaudiu de lectura aquests dies caniculars, us adjuntem el llibre en format PDF que podeu descarregar AQUÍ, a més de mostrar-vos el final del relat que du per nom Lleixa de Mans, que s’inicia a la pàgina 69.

Només unes bragues delicades protegien el seu sexe nocturn de contraban. Vaig retirar la mà novament. Aleshores ella amb les puntes dels dits m’anà despertant tota la pell somnolenta, els guèisers i els pous artesians del desig, i l’alcohol m’obria el cervell a tots els jocs. Jo estava, però, disposat només a deixar fer. El meu botagaudis s’inf1ava en esclat d’ombrel·la atòmica i quan ella féu davallar la mà es topà amb un mur insalvable. Era la mà esquerra. Ascendí per la cara sud sense cordatges. Toca lleugerament el forat amb l’ungla i llisca pel gland fins a deturar el cavall. Passa el dit per tota la rebava i enclota tota la punta dins la mà mig tancada. Engrapa tot l’arbre i baixa fins a les arrels. Delícia. Premé un parell de vegades. Enretira la mà. Escopí sobre seus dits i em refresca la tija. Toca la simbomba unes guantes vegades. Aleshores alçà el cos, apropà la boca i succionà. Jo tenia la sensació de fondre’m i flotava entre boira i bassetes. Mossegada de llop. Els llavis mossegant-me la polla i davallant vers els testicles. Succionant, ara l’un ara l’altre. La llengua llepant-me. Flecteixo les cames. Llepant-me fins a l’avenc del forat del cul. Retorn pels testicles. Llepant-me. Bavejant-me. I jo deixant fer a punt de la fusió atòmica. De nou la mà esquerra. Primer a poc a poc amb tot el trac-trac dels trens de carbó. Els esbufecs del carbó. Més de pressa trac-trac-tracatraca-trac-trac pel pont de Brooklyn. Bengala en la nit. Molt més ritme. Llançats en el buit. Trac-trac. Carbó. Roig de goig. Alarma darrera i crit a tota maquina. Després, amnèsia. Vaig caure retut i em vaig despertar a les dues. Al meu costat no hi havia ningú i damunt del sexe restava només un regust absolut i ferotge de mà esquerra que es perdé entre semàfors.