Una tarda memorable, et vaig trucar per
telèfon, sabies que era jo qui trucava, vas dubtar de despenjar, però tenies una
necessitat interior que t’impulsava a respondre la trucada i ho vas fer.
Intentaves que la veu fos de normalitat però me’n vaig adonar de seguit del teu
estat, et conec, sé que sovint tens necessitat de tocar-te, sabem que els dos
som iguals per aquestes coses, l’escalfament sempre el duem dins i aprofitem tots
els moments possibles per gaudir del sexe, sovint en parella però també ens
agrada gaudir dels nostres moments íntims, solitaris, de sexe amb nosaltres
mateixos. Ens agrada masturbar-nos.
Estaves encesa, m’arribava el caliu a través
de l’auricular del telèfon. Et va reconfortar que me n’adonés del teu estat.
Eres al sofà, nua de mig cos en avall i ja no podies apartar els teus dits del
teu sexe, acariciant-te el clítoris d’aquella manera que tant t’agrada, amb
l’index i el dit del mig voltant-lo, mentre amb l’altra mà no paraves de
bellugar la polla de plàstic dins del teu cony, amb el vibrador encès a la màxima
velocitat. Et posava encara més calenta tenir-me a l’altra banda del telèfon.
Ja no podies parar. Gemegaves, cridaves, tot el teu cos era plaer. Jo
t’incitava parlant-te fluixet, a cau d’orella. Convertia els teus dits amb la
meva llengua i els meus dits, i la polla de plàstic es transfigurava en la meva
que en aquells moments sentia una gran excitació, oprimida sota la roba. Quan
vaig aparèixer ja portaves una estona tocant-te i el teu cos ja es delia per
escórrer-se, no vas poder aguantar gaire temps i vaig sentir el teu crit
ensordidor, que em parlava d’un orgasme molt i molt intens, d’una intensitat no
prevista, per que creies que el tindries sola estant i la meva inesperada
presència et va acabar d’escalfar d’allò més. Després en va venir un altre i un
tercer i un quart, no tens aturador. El temps es va exhaurir abans no ens pensàvem, tenies un compromís ineludible, però vas
marxar de casa amb el somriure que dóna haver tingut uns bons orgasmes,
d’aquells que sempre quedaran en la memòria dels dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada